final (bn):
оконча́тельный(en) —.
(ca) que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa.
(ca) que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa., заключи́тельный(en) —., фина́льный(en) —., конечный(fr) Qui finit, qui termine..
(fr) Qui dure jusqu’à la fin..
(fr) (Philosophie) Qu’on se propose pour but..
(pl) —., заключительный(fr) (Philosophie) Qu’on se propose pour but..
(fr) Qui finit, qui termine..
(fr) Qui dure jusqu’à la fin.., финальный(fr) Qui finit, qui termine..
(fr) (Philosophie) Qu’on se propose pour but..
(fr) Qui dure jusqu’à la fin.., окончательный(de) ein für alle Mal, nicht mehr änderbar.
(pl) —., последний(fr) Dans un ensemble trié, l’élément qui arrive après tous les autres..
(pl) —.
final (zn):
фина́л(en) —.
(ca) competició o prova última que determina el guanyador.
(ca) competició o prova última que determina el guanyador., выпускно́й(en) —., фина́ль(en) —., э́ндшпиль(en) —., финал(de) Sport: letztes Spiel eines Turniers, letzter Wettkampf.
(fr) (Sport) Partie opposant les deux derniers concurrents restant en lice, dans les tournois par élimination..
final (vnw):
последний(fi) sellainen, jonka jälkeen ei tule enää yhtään.
Via: Dbnary en WikiWoordenboeken
Via: Memodata.com