articulación (zn):
gewricht(ca) Fonament estructural que explica per quin motiu una llengua no té límits.
(ca) Part del cos que uneix dos ossos permetent-ne el moviment.
(ca) Part del cos que uneix dos ossos permetent-ne el moviment.
(ca) Acció o efecte d'articular.
(ca) Fonament estructural que explica per quin motiu una llengua no té límits.
(ca) Treball muscular realitzat per emetre sons intel·ligibles.
(de) Anatomie: bewegliche Verbindung von Knochen.
(ca) Treball muscular realitzat per emetre sons intel·ligibles.
(ca) Acció o efecte d'articular.
(en) joint with freedom to rotate.
(en) part of the body where bones join.
(fr) Action de prononcer distinctement.
(fr) Jointure des os.
(zh) 骨頭連接處.
(pl) —., articulatie(de) Linguistik: Bildung von Lauten mit Hilfe der Artikulationsorgane.
(fr) Action de prononcer distinctement.
(fr) Jointure des os.
(ru) совокупность движений и положений органов речи при образовании произносимых звуков., verbinding(fr) Action de prononcer distinctement.
(fr) Jointure des os., zaak(en) joint with freedom to rotate.
(en) part of the body where bones join., schakel(sv) 2.1 anatomi., taaluiting(en) an act of uttering., uiting(en) an act of uttering.
cached Via: Dbnary en WikiWoordenboeken
Via: Memodata.com